Jassans

Jassans va dir,

“l’estil equival a dir cosa catalogada i catalogar és matar. La cosa viva, com ho ha de ser tota obra artística, escapa a tot estil, a tota manera de fer, a tota catalogació”,

i és cert perquè en el moment que cataloguem, és a dir, donem nom i aparença a la figura, estem destruint i falsejant l’esperit d’aquesta. Quartem la llibertat de la pròpia obra al trobar-li un cànon amb qui agafar-se de la mà.
Realment a mi del que em parlen les obres de Jassans és de l’esperit de cada un dels personatges, de l’acostament cap a aquests a través del modelat dels materials. M’ha passat que les obres d’infants les he trobat plenes d’energia i molt entranyables. Representa la realitat de la innocència del propi infant a través d’un marbre, un bronze o una fusta, materials en si mateixos d’una gran grandesa.

De fet jo no el vaig arribar a conèixer però al veure les figures tinc una lleugera percepció de la manera que tenia d’entendre la forma i això em porta una mica més a comprendre la seva manera de fer i la seva pròpia persona... ja que inevitablement estem lligats a la nostre obra i aquesta parla de nosaltres.